Per què un taller de dones?

L’ensenyament de la història està unit a la transmissió de la memòria –entesa com a coneixement del passat i com a lloc d’arrelament-. Una memòria que, prèviament, ha d’estar construïda. Reconstruir i transmetre la història de les dones, la memòria que les dones han deixat al món, és fonamental, perquè té a veure amb la possibilitat d’ordenar l’experiència present de les dones, de les adultes i de les més joves. En la mesura en què la memòria històrica femenina va prenent forma, les dones recuperen, recuperem, la possibilitat, de nombrar-nos, d’existir en el present.  És per això imprescindible que tingui presència als llocs on es produeix la transmissió formal. És a dir, als centres d’ensenyament, als mitjans de comunicació i difusió cultural...

Al estudiar com a dones la història de les dones, es produeix una trobada intersubjectiva: la de les dones que indaguen i les que emergeixen com a resultat del procés de recerca. Si bé és cert que el tractament individualitzat dels subjectes històrics no ha gaudit fins ara de gaire prestigi, ja que es tractava d’afavorir el distanciament i el pensament racionalment documentat, des de la historiografia feminista s’han posat en relleu les conseqüències que, per a la vida de les dones  ha tingut la mancança de figures femenines de referència. És des d’aquest punt de vista que assoleix una gran importància “fer parlar les dones del passat”, de manera que es pugui establir amb elles una relació dialògica. Així la idea de diàleg marca una modalitat d’aproximació històrica que remet a dos subjectes en situació d’intercanvi. Remet, en definitiva, a una història formada per una pluralitat de subjectes singulars.

Quina n’és la importància?

Han estat els estudis sobre les dones els que més s’han acostat a una història de les majories. Els estudis sobre les dones han deixat en segon terme les seves estructures organitzatives i les seves figures més destacades per apropar-se a diferents col·lectius de dones en empreses, barris, localitats orals, grups d’ofici o professionals...

La història oral ha realitzat una contribució important a la historiografia contemporània de les dones del nostre país.

Eina de transmissió de la memòria.

Reconstruir i transmetre la història de les dones, la memòria que les dones han deixat al món, és fonamental, perquè té a veure amb la possibilitat d’ordenar l’experiència present de les dones, de les adultes i de les més joves. En la mesura en què la memòria històrica femenina va prenent forma, les dones recuperen, recuperem, la possibilitat, de nombrar-nos, d’existir en el present.  És per això imprescindible que tingui presència als llocs on es produeix la transmissió formal. És a dir, als centres d’ensenyament, als mitjans de comunicació i difusió cultural...